La
custòdia del territori Programa
activitatsEntitats
que participenComunicacióBlog
de la setmana
|
Què és la custòdia del territori? La custòdia del territori té els seus orígens a l’Amèrica del Nord, on es consolida durant els anys 80 després d’un llarg període de desenvolupament. Originalment es planteja com una filosofia perquè les persones (propietaris, gestors, usuaris, administradors...) tinguin cura de la terra, remarcant el seu paper en una gestió adequada dels recursos naturals, culturals o socials que ofereix el territori que posseeixen o utilitzen. Posteriorment, entre altres formes, la custòdia del territori es concreta com un conjunt de mecanismes voluntaris perquè els propietaris privats, amb unes entitats de suport i en acord amb l’administració, puguin assegurar la conservació i la gestió responsable de determinats valors naturals, culturals i socials que es troben a les seves finques. Però el significat primer, orientat de manera àmplia a persones que tenen cura de la terra, també perdura i abasta a moltes iniciatives de custòdia actuals. A primera vista el terme custòdia del territori pot semblar estrany, però ben aviat s’hi troba aquest sentit de respectar, conservar, guardar o tenir cura del territori. També és essencial el caràcter voluntari, i per això la custòdia del territori es planteja com un procés per generar la responsabilitat dels propietaris i dels usuaris del territori en la conservació i el bon ús de la terra i els recursos naturals, culturals i paisatgístics. Tot això sense deixar de banda que el territori també ha de facilitar el rendiment econòmic (producció forestal, conreu, pastura, caça, pesca, lleure...) que els propietaris esperen obtenir de les seves terres; la custòdia pretén fer possible aquest rendiment en un marc de responsabilitat i ús sostenible dels recursos. Sobretot la custòdia vol donar el missatge que el territori també té un valor com a paisatge i com a medi, de manera que no només als espais naturals si no al conjunt del territori, els propietaris i usuaris poden fer seva la custòdia del territori.
Agents de la custòdia del territori Els propietaris i usuaris del territori prenen una gran decisió quan decideixen a acceptar un acord de custòdia en la seva finca, o als indrets que visiten i utilitzen. Els propietaris i els usuaris del territori són els principals responsables d’una bona gestió del medi, i són claus per a avançar en la custòdia del territori. Així la custòdia es planteja com un procés d’educació ambiental per a la gestió i l’ús del territori, subratllant la integració de les persones amb la natura i la història d’un indret, i procurant evitar la separació de les persones i el medi en el qual viuen. Les entitats de custòdia també
fan un gran esforç. Fins i tot amb els acords verbals més
senzills hi ha un conjunt de persones, a vegades voluntaris, sovint
professionals de les entitats que treballen no només per
negociar i assolir un acord si no per demostrar que, any rera
any, es compleixen els termes d’aquest acord i que la custòdia
es fa de manera efectiva entre els propietaris i l’entitat.
Les entitats de custòdia tenen darrera seu un gran nombre
de persones, membres de les entitats, ciutadans, que confien en
el seu treball i per això els donen suport econòmic
i una col·laboració desinteressada.
Breu resum històric de la xarxa de custòdia del territori (xct) Catalunya pren contacte amb la custòdia del territori en la dècada dels 90, en visites i intercanvis de professionals catalans de la conservació de la natura als Estats Units. Des de la creació de la xct també hi ha hagut visites significatives a Austràlia (Saavedra 2003), una nova visita als EUA (Alert i altres 2005), i a la República Txeca (Collado i Mas 2006). Al tombant de segle arriben els primers articles sobre custòdia del territori en català (Pietx i Mitchell 1999, Mallarach 2002) i es creen la Fundació Natura i la Fundació Territori i Paisatge-Caixa Catalunya, les dues primeres grans fundacions privades que tenen la custòdia del territori entre les seves finalitats. Associacions com NEREO, Projecte Rius, Grup de Natura Freixe, ADEPAR, La Bassa Roja o GOB Mallorca també han iniciat experiències assimilables a la custòdia durant els 90 i abans i tot. Però la data més significativa per a la xct és el novembre de 2000, quan la Fundació Territori i Paisatge-Caixa Catalunya organitza el Seminari internacional de custòdia del territori del Castell de Montesquiu (Arquimbau i altres 2001), que culmina amb la Declaració de Montesquiu de custòdia del territori. La Declaració de Montesquiu és el document marc per impulsar la custòdia a Catalunya. És en aquesta declaració on s’esmenta per primera vegada la Xarxa (catalana) de Custòdia del Territori. Al febrer del 2003, es va arribar a les 61 organitzacions signants de la Declaració, moment en que es va tancar la campanya d’adhesions per a que les organitzacions s’integressin com a membres fundadors de l’associació Xarxa de Custòdia del Territori creada el 6 de març del 2003 a la Universitat de Vic.
La xarxa de custòdia del territori avui La xarxa de custòdia del territori és una organització sense ànim de lucre, constituïda formalment el març del 2003, fruit de la convergència de vàries organitzacions i persones que veuen la necessitat d’impulsar el desenvolupament i l’ús de la custòdia del territori al nostre país. L'octubre de 2006 és declarada d'Utilitat Pública (ordre INT/3558/2006 del 26 d'octubre).
En resum, la xarxa de custòdia del territori es constitueix com a organització de caràcter tècnic i divulgatiu de cara a impulsar l’ús de la custòdia del territori, amb els objectius de facilitar informació, formació, qualitat, assessorament i suport, recerca, impuls i difusió en favor de la custòdia. I actualment està formada per més de 130 organitzacions i persones físiques. La xct aposta per el treball en xarxa, obert a la participació de tots els agents interessats en la conservació i l’ordenació del territori és innovador a Catalunya, i representa un gran potencial per a la conservació dels valors i dels recursos naturals, culturals i paisatgístics d’arreu del país.Els membres de la xct mitjançant mecanismes de participació formals (Assemblea, Consell Directiu i Executiu) i no-formals (grups de treball), se situen al capdamunt de l’estructura decisòria de la Xarxa
El Pla Director és el document de referència de la xct, on es defineixen la filosofia, la finalitat i el marc general d’activitat d’aquesta organització. Estableix un programa d’activitat per un termini de 5 anys. El primer Pla Director (2002-2006) va ser elaborat durant el 2002 pel Grup Impulsor de la xct, amb la participació de 7 organitzacions. El Pla Director vigent (2007-2011) va ser elaborat durant el 2006 en un procés participatiu amb els membres de la xct (veure Annex I).
Objectius de la xarxa de custòdia del territori Els objectius sintètics de la xct són:
|